Des de fa uns mesos, i degut a la tancada de diversos estudiants a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, en la comunitat universitària ha agafat força el debat sobre el procés d’adaptació de les nostres universitats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Una de les primeres coses en les quals tothom sembla estar d’acord és en la manca d’informació de la majoria de la societat i, particularment, dels i les estudiants.
Bolonya Confidencial pretén ser un document d’informació que proporcioni una base general per entendre el què està passant, a més de comptar amb l’anàlisi d’estudiants que han participat directament del procés en els diferents òrgans de govern de les universitats, en els diferents col·lectius d’estudiants auto-organitzats (assemblees de facultat) i en l’associació Estudiants en Acció.
Si teniu cap dubte, suggeriment o esmena, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres: eees@estudiantsenaccio.cat . A més, trobreu més informació i els diferents documents que s'esmenten en el text a la nostra web, www.estudiantsenaccio.cat.
L’any 1999 diversos ministres europeus d’educació signaven la declaració de Bolonya moment que es pren com a punt de partida de la construcció de l’EEES. En successives trobades, s'anirà perfilant el pla i s'aniran afegint països. Serà en el decurs d’aquestes trobades que es fixarà el 2010 com a data d’implantació global del projecte. Cal remarcar, però, que la UE no té competències en educació i que aquestes declaracions només són acords polítics, sense vinculació legal.
A l’Estat espanyol, la Ley Orgánica de Universidades (que promulgà el govern del PP i el PSOE va prometre de derogar, promesa que no ha complert mai) del 2001 poc tenia a veure amb Europa, com tampoc hi tenia a veure la Llei d’Universitats de Catalunya, aprovada pel Parlament el 2002. No és fins el 2005 que apareix el Reial Decret (RD) que regula els graus i els post-graus, el 2006 el RD que regula el nou sistema de crèdits i el 2007 el RD d’ordenació de les titulacions universitàries oficials.
Sobre l’EEES no se’n comença a parlar públicament fins el 2004, quan la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) elabora la “proclama davant el procés de Bolonya” A partir d’aquell novembre, i pels volts del dia de l’estudiant, aquesta plataforma (dissolta a finals del curs passat) ha convocat una manifestació contra Bolonya.
Paral·lelament, les diferents universitats han començat un procés per adaptar-se a la nova metodologia i en aquests moments s’estan redactant la majoria dels nous plans d’estudis, que està previst que entrin en vigor el setembre del 2009 a la majoria de centres catalans.
El procés de convergència cap a un Espai Europeu d’Educació Superior o més col·loquialment, procés de Bolonya, ha tingut – i té- diverses mancances:
En primer lloc, la planificació, o, per ser més exactes, l’absència total d’aquesta. Hem començat a fer màsters sense haver implantat els graus i no s’ha avaluat quin és el cost econòmic del procés.
En segon lloc, el dèficit més greu de tot el procés, relacionat amb l’anterior, és la manca d’informació: una planificació inexistent, combinada amb una informació escassa - molts aspectes concrets encara estan per decidir: l’extinció de les llicenciatures quin serà el nombre de crèdits obligatoris a matricular i a aprovar per semestre- i la ineficient gestió dels fluxos d’informació a la Universitat –responsabilitat de la majoria de representants d’estudiants, així com de tots els rectorats- han donat lloc a que s’estengui la por davant d’un canvi que no s’acaba de comprendre.
Per acabar, l’execució està deixant molt a desitjar: a poc més de mig any vista perquè la majoria d’Universitats comencin un curs plenament adaptat a l’EEES, la majoria de projectes de plans d’estudi estan pendents de l’aprovació de l’ANECA – las cosas de palacio van despacio, com sempre- i desprès caldrà concretar-los per assignatura i aprovar-los. Tot això, unit a les reformes de les diferents normatives de la Universitat, amb una burocràcia monstruosa. Aquesta conjuntura condiciona, i molt, les possibilitats de participació dels diferents col·lectius, ja de per si difícils.
Principals actors
En primer lloc cal deixar clar que:
Cada Estat té responsabilitat plena en l’organització dels sistemes educatius, la Unió Europea es limita a afavorir la cooperació entre els Estats Membres.
MINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA ( Govern de l’Estat Espanyol ): actua mitjançant la LOU (Llei Orgànica d’Universitats) i Reials Decrets d’Ordenació de titulacions.
Del MEC depèn:
GENERALITAT: Actua mitjançant Lleis Orgàniques i Plans de Govern.
De la Generalitat depèn:
Què és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)?
Un acord dels països europeus per treballar conjuntament en matèria d’universitats i contribuir a un espai comú que doni facilitats per a una major mobilitat entre els estudiants universitaris. L’objectiu principal del govern català en aquesta reforma és formar millor les persones que estudien a la universitat. Ara bé, per arribar a aquest horitzó calen canvis en els sistemes d’aprenentatge. És important introduir noves competències que afavoreixin la formació dels estudiants i al mateix temps no perdre el paper tradicional que ha definit la universitat; que és el de donar una formació crítica de caràcter general i garantir el progrés del coneixement.
Un dels principals errors de la implantació de l'EEES ha estat la mala comunicació. No ha de fer autocrítica?
Qualsevol procés de canvi genera incerteses sobre com pot afectar a cadascú la reforma. Hem de treballar per reduir el marge d’incertesa i per fer veure els avantatges que comporta el procés, que també hi són. Les universitats han fet tot el que han pogut per informar, però no n’hi ha hagut prou, i per això el Govern ha decidit liderar un procés de diàleg amb els estudiants per veure com podem enfortir entre tots la universitat pública per fer front als canvis. Per això hem impulsat la Taula nacional per la universitat pública, per garantir una aplicació coordinada dels canvis que han d’afrontar les universitats i donar veu als estudiants. La taula s’estructurarà a l’entorn de tres eixos principals: l’adaptació de les titulacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior; les condicions que requereix la correcta execució del procés -tant pel que fa als aspectes organitzatius com de finançament i beques- i la potenciació dels mecanismes de participació dels estudiants com a membres de ple dret de les universitats públiques.
Segons l'ACUP, Grau + postgrau = Llicenciatura, de manera que estudiar serà més car i requerià més anys. Què n'opina?
Tothom podrà estudiar un màster però en general s’ha d’entendre que el grau equival a la llicenciatura, si admetem aquesta simplificació. La gran majoria d’estudis es mantindran en una durada de quatre anys. Això sí, hi ha titulacions amb molts estudiants com ara els estudis de mestre, empresarials, enginyeries tècniques o infermeria que passaran de tres a quatre anys. Això significa que el govern posarà més diners per finançar un any més dels seus estudis, i això són molts recursos, però també més formació. Fer un màster serà una alternativa que cadascú haurà de valorar, i no pas una obligació o una necessitat. En la funció pública, per exemple, no s’ha d’exigir un màster per als llocs de treball que ara demanen un llicenciat.
Creu que el finançament universitari és adequat?
El Govern de l’Estat ha promès en distintes ocasions una partida per fer front als canvis esdevinguts per l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. L’any 2006 el govern espanyol va admetre que havia d’aportar 1.386 milions d’euros a les universitats per atendre l’adaptació a Bolonya i per beques. Els estem esperant, i els necessitem més que mai, perquè el nostre objectiu és que el proper setembre estigui en marxa el nou sistema de beques.
D’altra banda, el Govern català té un pacte signat fins el 2010 que suposa un increment del 12% anual. L’any 2010 les universitats públiques catalanes rebran 1.032 milions d’euros, el doble del que van rebre en el 2003 -523 milions d’euros. Necessitem, però, que el Govern de l’Estat aporti també el que li correspon, i que faci una política de beques adequada que garanteixi l’equitat i que sigui justa amb Catalunya.
Pel que respecta a les beques, no són preioritaries per aquest Govern?
És imprescindible. Les universitats catalanes estan ben posicionades per la qualitat de la recerca i de la docència que fan, però malauradament també ocupen la primera posició en el rànquing de conflictivitat i en el de universitats sense becaris. Si ordenem les universitats de l’estat posant en primer lloc les que tenen un percentatge més baix d’estudiants amb beca, les set universitats públiques catalanes estan entre les deu primeres. Necessitem més recursos i més llibertat per dissenyar un model propi per Catalunya. Els fons són escassos i es distribueixen des de l’Estat amb un desconeixement de les necessitats reals que hi ha a Catalunya. Cal buscar formes més modernes per tal que les beques no siguin només un subsidi, sinó també un estímul a l’estudi. Els estudiants amb menys recursos han de tenir garantit l’accés a beca, i també els estudiants que obtinguin bons resultats han de poder accedir-hi. Hem de combinar aquests dos objectius.
Si la Generalitat decideix els títols (per exemple Medicina), què passarà amb les Humanitats?
Volem un sistema complet, amb totes les titulacions, i que doni resposta a les necessitats del país. Hem hagut de posar-nos al dia en la formació de mestres i metges, perquè hi ha molts més ciutadans que han de poder accedir a l’educació i la salut. Estem treballant per posar de manifest que calen també titulats en humanitats per atendre les necessitats de la docència a secundària, per l’acollida lingüística a la immigració, per definir i mantenir una visió pròpia en tots els àmbits del coneixement.
Què els diria als que parlen de privatització?
La participació empresarial en el finançament de les universitats, des de mecenatges fins a contractes, és malauradament de les més baixes d’Europa. Les universitats públiques catalanes reben la major part del finançament de la Generalitat. La resta ve de les matrícules dels estudiants. Des del govern català destinem cada any 870 milions a les universitats, deixant de banda les inversions en infraestructures que pujaran a 635 milions d’euros en el període 2007-2013. Es va acordar que en aquest període la inversió en universitats creixeria cada any un 12%, un percentatge que es manté encara que els pressupostos de la Generalitat no creixin. Per tant, les universitats catalanes són finançades amb fons públics.
Què n'opina de la situació de tensió dels últims mesos?
Els expedients responen a un procés intern de la universitat, però la gestió de tot plegat té una molt mala base. No es pot treballar bé amb un text del 1954, l’estat, una vegada més, no ho posa fàcil, no fa la seva feina. Les universitats catalanes són plenament europees, i no poden quedar al marge del procés. Hem de tirar endavant si no ens volem tancar en el que diria l’espai espanyol d’educació superior, però estic d’acord que ho hem de fer amb diàleg, amb la participació de tothom.
Defineix l’EEES en dues línies
Podríem dir que l’EEES és alhora un procés que obre les portes d’una, més que necessària, reforma de les Universitats i de la manera d’ensenyar, però que no s’ha sabut gestionar des de el govern espanyol. No s’ha aprofitat per solucionar les mancances estructurals que venim patint fa molts anys, entre d’altres, el sistema de beques.
Quins són els principals canvis que portarà Bolonya?
L’EEES portarà molts canvis (alguns bons i altres dolents), però per mi el més important, és el canvi en el sistema d’avaluació.
L’avaluació continuada pot ser una bona manera d’aprendre, pràctica i útil, però s’ha de fer be. Si es vol seguir un tipus d’avaluació com aquest d’una banda, els alumnes necessitem tenir el temps suficient, que en molts casos significa deixar les feines o buscar feines que suposin menys hores (i també menys ingressos). D’altra banda, les classes han d’estar menys massificades, perquè sinó el professorat es pot trobar amb dificultats per avaluar constantment l’alumnat, i es poden derivar situacions on l’alumne és veu amb una càrrega de feina excessiva, que després el professor no té temps de mirar com es correspon. Són situacions que és poden donar, si no és sap gestionar l’avaluació continuada.
Quin ha estat el procés per a l’elaboració del nou grau?
En general inadequat ja que s’ha fet amb poc temps i sense tenir en compte a tots els actors. Les presses no són mai bones quan s’han de fer coses tant importants i necessàries, com és el canvi del sistema educatiu.
Anem pas per pas: a l’estat espanyol, no és fins el 2007 en que es decideixen les línies generals de com ha de ser aquests graus (quan la declaració de Bolonya es firma l’any 1999) i aquesta decisió es pren per Reial Decret (que estableix, entre d’altres coses, que el grau ha de durar quatre anys). És aleshores quan comencen els problemes ja que, totes els universitat han d’estar adaptades antes del 2010, el que els deixa un marge per preparar-ho tot de sols 3 anys.
En aquest punt, és on les Universitats demanen a cada facultat l’elaboració dels nous graus, i aquestes als respectius consells d’estudis que creen les comissions encarregades de fer una primera proposta de grau. Un cop aquesta proposta està acabada, es crea una segona comissió (més àmplia, on hi participen alumnes i agents externs de la facultat), que és l’encarregada d’aprovar aquesta proposta per poder-la enviar a l’ANECA (organisme que depèn de l’estat espanyol).
Si l’ANECA decideix que el grau no és adequat, s’ha de tornar a repetir el procés anterior, si decideix que l’aprova aquest torna a les universitats i en aquest punt és on cada departament redacta el pla d’estudis. El conjunt dels plans d’estudis que formen part del grau s’han d’aprovar pel consell d’estudis. L’últim pas és l’aprovació del grau pel consell e govern de cada facultat.
Creus que els i les estudiants han pogut participar fàcilment d’aquest procés?
No. Als estudiants sols se’ns ha deixat participar en una petita part del procés, quan bona part del grau ja està decidit. L’error ha estat no incorporar estudiants des de el principi del procés quan es van crear les comissions que van elaborar els graus.
Creus que el nou grau està devaluat respecte a la llicenciatura?
Si, i amb un tema essencial com és l’especialització. Amb els nous graus, es redueix el marge de l’alumnat per decidir quines assignatures vol fer (el número de crèdits optatius es redueix molt), per tant al final del grau un alumne no haurà pogut provar quines són les diferents línies o opcions que pot escollir dins de cada carrera.
Que els diries a aquells que defensen que la Universitat es mercantilitza amb els nous graus?
Be, jo no ho diria exactament així, però si que hi ha un perill (que no el causa l’EEES) com és, que la manca de fiançament de les nostres universitats, obri les portes a l’entrada de capital privat a les universitats públiques a canvi de certs poders. I un segon perill derivat del primer és, que si mirem l’educació des d’una visió mercantilista, podem patir el perill de que aquelles carreres amb menys alumnes, o que siguin menys “rendibles”, es prengui la decisió que es millor que desapareguin en algunes universitats... però com hem comentat abans tot això és un tema a part de l’EES, tot i que també l’hem de tenir present.
Creus que serà més fàcil fer un Erasmus, amb la nova titulació?
Més fàcil, no ho se. Almenys esperem que hi hagi menys problemes alhora de convalidar les matèries ja que actualment, en alguns casos, hi ha molts de problemes. El que també cal amb els programes d’intercanvi és assegurar que els estudiants, tant els que marxen, com els que venen, siguin conscients del lloc que visiten i quines són les característiques d’aquest, així ens estalviem sorpreses. Un bon exemple és el que ens passa a Catalunya amb els estudiants d’Erasmus que venen i no saben que fem les classes en català...
Hi haurà un canvi en la manera d'impartir les classes ?
Sincerament… m’agradaria, però no crec. En principi un dels fets positius derivats de l’EEES, és el canvi en la relació professor-almumne. Cal establir una relació en que el professor conegui els seus alumnes i les seves necessitats educatives i que pugui adaptar-se a les necessitats de cada un. D’aquesta manera es respecta el ritme de cada alumne i a aquest, li és més fàcil aprendre. Amb l’EEES no té sentit fer classes amb 100 alumnes.
El procés d'implantació del nou Espai Europeu d'Educació superior s'està realitzant de forma molt diferent als diversos Estats involucrats, tant pel que fa als tempos en la implantació, com les formes d'aquesta o la participació dels estudiants en el procés.
L'aplicació de Bolonya ha estat desigual als diferents països i ha generat respostes diferents per part de la comunitat universitària. Si bé en la majoria de països la reacció majoritària ha estat favorable també hi ha hagut algunes protestes contra l'aplicació de l'EEES. La única protesta destacable ha estat la de Grècia, on durant el curs passat les facultats van estar pràcticament paralitzades i el moviment estudiantil va enfrontar-se durament a la policia. Aquest rebuig es deu principalment a què el Govern conservador grec volia aprofitar l'entrada en vigor de l'EEES com a excusa per reformar la seva Constitució introduïnt retallades en els drets socials.
És important tenir una perspectiva europea i estudiantil sobre la implantació de Bolonya. En aquest sentit recomanem especialment la lectura dels diversos volums del Bologna with student eyes, extensos documents que analitzen detalladament i comparativa l'aplicació de l'EEES als diferents països, sempre des de la perspectiva estudiantil, i que es poden consultar a la xarxa. Aquests documents han estat elaborats per la principal organització estudiantil a nivell europeu, l'ESU (European Students Union).
De la lectura del document de l'ESU descobrim que la majoria d'elements que es consideren són competència dels estats, i en tots sortim molt malparats per pertànyer a l'Estat Espanyol. Aquest Estat, figura a la cua en tots els indicadors de l'estudi: data d'aplicació del sistema, acompliment dels terminis previstos, participació dels estudiants en el procés, canvi en el sistema de crèdits, en compatibilitats i convalidacions d'estudis, modificacions en els sistemes de beques, etc. A més a més de tot això, l'Estat Espanyol ha optat pel model 4+1, mentre que la immensa majoria dels estats europeus s'han decantat pel model 3+2 (3 anys pel grau i dos pel postgrau). Aquesta opció és especialment negativa, doncs lamina i molt un dels principals atractius del model Bolonya, la major mobilitat dels estudiants derivada de l'homologació dels estudis.
De la lectura dels documents esmentats i de les converses que hem pogut mantenir amb estudiants d'arreu del continent, hem pogut extreure una sèrie de conclusions. La primera, que Bolonya és quelcom molt vague (homologació, internacionalització, ECTS...) i que gran part de l'aplicació correspon als estats. La segona, que els efectes socials que pot suposar Bolonya pel que fa a una possible elitització de la universitat derivada d'una demanda de major dedicació als estudis i les dificultats de compaginar feina i estudis, depèn en gran part de l'Estat del Benestar que tenen darrere, i en concret les polítiques de benestar per als estudiants. Alguns companys nòrdics ens preguntaven quin problema representava per nosaltres Bolonya, que ells estaven encantats, però és clar, nosaltres no gaudim de les polítiques de beques o habitatge que ells tenen. Ja ho sabeu, Spain is different.
En el moment present, la situació és la següent: d’una banda, el moviment de protesta – que reclama l’obertura d’un procés de diàleg entre tots els agents socials implicats en la definició de l’educació superior, un referèndum sobre l’aplicació de l’EEES i la retirada dels expedients disciplinaris a l’alumnat de l’UAB- es manté en les ocupacions d'algunes facultats. De l’altra, no hi ha hagut cap intent per desallotjar els i les manifestants.
Des d’Estudiants en Acció no creiem que aquesta situació de conflicte tingui un desenllaç a curt termini: malgrat que al final puguin cessar les ocupacions, la protesta prendrà altres formes si no hi ha un acord entre totes les parts implicades.
Cal tenir present que el seguiment de les protestes ha sigut molt heterogeni: en algunes facultats ha estat pràcticament inexistent i en d’altres agrupa alguns centenars d’alumnes. A més, la posada en escena també ha variat molt: a la Universitat de Barcelona els tancats no han obstaculitzat el normal desenvolupament de les classes –amb l’excepció de Geografia i Història i Biologia en dies previs a la tancada -, res a veure amb el que és habitual a la Universitat Autònoma de Barcelona, on les classes estan suspeses en la majoria de facultats ocupades.
Des d’Estudiants en Acció sempre hem defensat la conveniència de l’EEES, al mateix temps que manifestaven que l’aplicació que en feia l’Estat espanyol era clarament deficient. Amb aquesta publicació intentem informar el conjunt de la comunitat universitària, especialment en el punt que considerem més important: els àmbits de decisió.
La majoria de problemes que s’associen a “Bolonya” es poden resoldre amb els mecanismes actuals des dels diferents òrgans de les Universitats: la compatibilització de feina i estudis, els nous plans d’estudi dels Graus... tot això és competència de les mateixes universitats. Des d’Estudiants en Acció fem una crida a tota la comunitat universitària a participar d’aquest procés, però especialment a els i les estudiants: la nostra participació es clau. Per aquest motiu, us animem a col•laborar en aquelles associacions d’estudiants que defensen els vostres drets des de les institucions, que són on podreu fer sentir la vostra veu.
Així mateix, l’altre gran problema de l’aplicació de l’EEES és la manca de beques. Malgrat que es una competència transferida a les autonomies, l’Estat espanyol es nega a traspassar els fons per a beques, a més de discriminar els i les estudiants del Principat (som el 16% dels estudiants i rebem el 9% de les beques). Amb una inversió adequada en beques, es solucionaria l’accés a la universitat de totes i tos aquells que no poguessin pagar-lo perquè el seu nivell de renda no els ho permet. Però cal no perdre de vista que aquest no és un problema de l’EEES, és un problema de formar part de l’Estat espanyol.
Des d’Estudiants en Acció creiem que és necessari més temps del que actualment està previst per tal de completar l’adaptació a l’EEES: l’educació universitària es prou important per prendre totes les precaucions necessàries en la seva reforma i fer correctament el pas a el nou sistema. A més, també creiem que cal un consens –sinó a nivell de la nació sencera, com a mínim del Principat, el País Valencià i les Illes per separat- entre tots els implicats –professors, associacions d’estudiants, Generalitat, membres del Personal d’Administració i Serveis- per definir quina és la Universitat que volem i que la societat necessita. Per aquest motiu, des d'Estudiants en Acció creiem convenient esgotar el termini fixat per a l'adaptació a l'EEES, que acaba el 2010, i aplicar una moratòria en l'entrada en vigor dels nous Graus: això permetria a tots els agents un marge més ampli per a poder participar en la correcta homologació del nostre sistema universitari a l'europeu, tot corregint-ne els actuals errors.
| ELITITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT | |
|---|---|
Elititzar l’ensenyament universitari vol dir dificultar a aquells que tenen menys recursos l’ accés a la universitat. Un crèdit ECTS (crèdits de Bolonya) equival a 25-30 hores de feina, això suposa una dedicació setmanal als estudis de més de 40 hores... i la impossibilitat de combinar-ho amb una jornada laboral. |
Partint de la base que no és admissible demanar que es rebaixi el nombre d’hores d’estudi necessàries per treure’t un títol (perquè això provocaria la devaluació de titulacions), el que és exigible aquí és que l’estudiant pugui decidir el ritme de treball (per compaginar l’estudiar amb el treballar): el nombre de crèdits a matricular cada any, la possibilitat de no sotmetre’s a avaluació continuada (o que aquestes siguin més flexibles), gaudir d’un règim de permanència que contempli una via lenta d’estudi... Tot això depèn (i sempre ha estat així, abans de Bolonya també) i és negociable dins del marc de les universitats: rectors, degans, juntes i departaments de facultat ... |
| MERCANTILITZACIÓ DEL CONEIXEMENT | |
| Mercantilitzar el coneixement vol dir adreçar l’educació a formar professionals que s’ajustin a les necessitats empresarials, en comptes de posar l’accent en la formació de pensadors crítics. També està relacionat amb el mecenatge de les empreses, és a dir, que aquestes donin diners a les universitats (a canvi de...?) | Els plans d’estudis s’aproven a les universitats (al Consell d’Estudis) i posteriorment es revisen a les agències, com l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de Calidad y Acreditación). No obstant, la transparència d’aquestes agències és dubtosa, ja que es desconeixen els criteris que fan servir per avaluar. El mecenatge de les empreses comporta un risc afegit en les carreres cintífiques, on les subvencions privades poden influir en vetar determinades línies de recerca, o acabar decidint quins estudis d'han de publicar i quins no. |
| BEQUES | |
Una beca és una subvenció per a realitzar estudis o investigacions, i es poden atorgar en funció de criteris com l’excel•lència acadèmica, la renta... Són competència de l’Estat. |
No són un element nou que apareix amb la reforma de Bolonya: ja són insuficients ara, i continuaran sent-ho fins que no hi hagi un govern que vegi l’educació com una prioritat. Així, Bolonya no és l’origen del problema de finançament de les universitats públiques, si bé és cert que el fet que aquest sigui un sistema més car d’aplicar, l’agreuja. |
| PRÈSTECS-RENTA | |
| És un plus (no la substitució) a les beques que s’ofereixen actualment. S’han de retornar un cop acabat el postgrau, en el cas que el graduat hagi assolit un nivell de renda superior a 22.000€/anuals. El préstec prescriu si al cap de 15 anys no hi ha hagut cap moment en que s’hagin complert aquests requisits. | És una mesura neoliberal, però que no és requisit implícit a la reforma de Bolonya: és fruit d’una determinada política estatal. En tot cas, Estudiants en Acció sempre ens em posicionat completament en contra dels prèstecs-renda, doncs creiem que s’hauria d’apostar per un millor sistema de beques. |
| PRIVATITZACIÓ DE L'EDUCACIÓ | |
| Privatitzar vol dir transferir al sector privat una empresa o una activitat de caràcter públic. La preocupació respecte la privatització de l’educació sorgeix del fet que amb l’EEES es farà necessari cursar postgraus i màsters, i que si aquests s’oferten a preu de mercat (privats) poden acabar suposant una barrera econòmica per l’educació. | És la Generalitat la que fixa anualment els preus dels crèdits, per tant, si el màster s’ofereix a preu públic o no, depèn de la Universitat i de l’AQU/ANECA. De fet, Bolonya permet fer-los a preu públic, que no es faci no és culpa de la reforma sinó del model de finançament de les universitats. |